Other Translations: Deutsch , English
From:
Saṁyutta Nikāya 36.20 Discursos conectados 36.20
2. Rahogatavagga 2. Capítulo de la soledad
Bhikkhusutta A los mendicantes
“Dvepi mayā, bhikkhave, vedanā vuttā pariyāyena, tissopi mayā vedanā vuttā pariyāyena, pañcapi mayā vedanā vuttā pariyāyena, chapi mayā vedanā vuttā pariyāyena, aṭṭhārasāpi mayā vedanā vuttā pariyāyena, chattiṁsāpi mayā vedanā vuttā pariyāyena, aṭṭhasatampi mayā vedanā vuttā pariyāyena. Mendicantes, en una explicación he dicho que hay dos sensaciones; en otra, que hay tres; en otra, que hay cinco; en otra, que hay seis; en otra, que hay dieciocho; en otra, que hay treinta y seis; y en otra, que hay ciento ocho.
Evaṁ pariyāyadesito, bhikkhave, mayā dhammo.
Evaṁ pariyāyadesite kho, bhikkhave, mayā dhamme ye aññamaññassa subhāsitaṁ sulapitaṁ na samanumaññissanti, na samanujānissanti, na samanumodissanti, tesaṁ etaṁ pāṭikaṅkhaṁ—bhaṇḍanajātā kalahajātā vivādāpannā aññamaññaṁ mukhasattīhi vitudantā viharissantīti. Al explicar la enseñanza de todas estas formas, es de esperar que aquellos que discrepan, difieren y se refutan mutuamente sobre lo que está bien dicho se peleen, discutan y entren en polémicas, disparándose comentarios mordaces el uno al otro.
Evaṁ pariyāyadesito, bhikkhave, mayā dhammo.
Evaṁ pariyāyadesite kho, bhikkhave, mayā dhamme ye aññamaññassa subhāsitaṁ sulapitaṁ samanumaññissanti samanujānissanti samanumodissanti, tesaṁ etaṁ pāṭikaṅkhaṁ—samaggā sammodamānā avivadamānā khīrodakībhūtā aññamaññaṁ piyacakkhūhi sampassantā viharissantīti. Y es de esperar que aquellos que coinciden, concurren y se ponen de acuerdo entre ellos sobre lo que está bien dicho estén bien avenidos, contentos y no entren en polémicas, mezclándose bien como el agua y la leche, y mirándose el uno al otro con ojos amistosos.
Pañcime, bhikkhave, kāmaguṇā …pe… Mendicantes, hay cinco clases de objetos deseables …
ṭhānaṁ kho panetaṁ, bhikkhave, vijjati yaṁ aññatitthiyā paribbājakā evaṁ vadeyyuṁ: Puede ser que los ascetas itinerantes de otras escuelas digan:
‘saññāvedayitanirodhaṁ samaṇo gotamo āha, tañca sukhasmiṁ paññapeti. ‘El asceta Gotama afirma que el cese de los conceptos y las sensaciones se clasifica como placer.
Tayidaṁ kiṁsu, tayidaṁ kathaṁsū’ti? ¿Cómo es posible esto?’
Evaṁvādino, bhikkhave, aññatitthiyā paribbājakā evamassu vacanīyā: Mendicantes, si dicen esto, hay que contestarles
‘na kho, āvuso, bhagavā sukhaññeva vedanaṁ sandhāya sukhasmiṁ paññapeti. que el Buda no sólo clasifica como placer las sensaciones placenteras,
Yattha yattha, āvuso, sukhaṁ upalabbhati yahiṁ yahiṁ, taṁ taṁ tathāgato sukhasmiṁ paññapetī’”ti. sino cualquier placer que se encuentre en donde sea y como sea.
Dasamaṁ.
Rahogatavaggo dutiyo.
Tassuddānaṁ
Rahogataṁ dve ākāsaṁ,
agāraṁ dve ca ānandā;
Sambahulā duve vuttā,
pañcakaṅgo ca bhikkhunāti.